P. Arquitectónico
Cal Ventosa

Fou feta a principis de segle, per la qual cosa s'enderrocà l'antiga masia. La seva construcció data dels voltants del 1920 quan l'àvia es casà. La casa té els seus orígens en una antiga masia que posseïa moltes propietats. L'edifici i la hisenda formen part de l'herència familiar. La casa és habitada esporàdicament (caps de setmana, etc.) i normalment és guardada per dos masovers. Els propietaris actuals (1983) viuen a Barcelona.
Santa Eulàlia de Banyeres

L'església, dedicada a Santa Eulàlia fou construïda en substitució de l'antiga, que probablement no era situada en aquest indret. Segons una data que hi ha en la part alta d'una columna propera al creuer, l'església es construí en el 1684, encara que en "La Gran Geografia Comarcal de Catalunya" es menciona la data de 1780. L'anterior església, de la mateixa advocació, era situada vora el Castell de Banyeres, segons diu un document del 1054, en el qual Mir Llop Sanç signà el seu testament sobre l'altar de Santa Eulàlia.
En el 1279 l'església era bastant important, ja que segons els delmes atorgats a la Santa Seu, l'església esmentada (75 sous) avantatjava la de l'Arboç (50 sous), la de Castellet (60 sous) i la de la Bisbal (57 sous). L'any 1894 es beneí la Capella del Santíssim, propera a la porta d'entrada. En el 1964 es reconstruí la part superior del campanar.
Santa Maria del Priorat de Banyeres

Situada al costat del cementiri, consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona.
La nau més antiga és d'origen romànic i la segona de transició entre el romànic i el gòtic. La sagristia és del segle XVII o XVIII. L'ermita és l'última resta de l'antic priorat benedictí situat en aquest indret. Els actuals Goigs que es canten a Santa Maria de Banyeres expressen aquesta influència benedictina. El document més antic que parla de l'ermita data del 1214, quan Guillema de Castellví donà a Santa Maria de Banyeres tots els drets que tenia sobre l'honor de Salamó, en el terme de Castellví de la Marca, parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós. L'any 1308 en una visita pastoral a la parròquia de Banyeres es menciona l'església de Santa Maria. El 1312 Pere Banyeres hi fundà un Benefici. Devia ser després del 1070 quan l'ermita passà a dependre de Ripoll. Aquesta dependència és ja clarament documentada en el segle XIV. En el 1352 depenien d'aquest priorat 36 masos de Salomó (Tarragonès). L'any 1377 es menciona l'existència de la Capella de Sant Joan dins l'església del Priorat.
Celler Nou de Cal Mata

És compost per una gran nau posteriorment dividida en dos pisos. L'exterior és totalment arrebossat i emblanquinat. La façana presenta una gran portalada amb llinda i una porta balconera amb reixat a cada banda. A la part superior hi ha una rosassa amb reixat i la data de 1911. La façana és rematada per una estructura en forma de graons feta de maó. A la part lateral esquerra es poden observar una sèrie de finestres rectangulars col·locades verticalment i de forma anàrquica.
Cal Pere Forner

L'edifici consta de dues plantes. La façana és decorada mitjançant carreus pintats de diferents colors (groc, vermell). Els baixos presenten un gran i elevat arc rebaixat, el qual és dividit en dues parts, la inferior ocupada per una vidriera que correspon a la porta d'accés i la superior per una petita porta balconera. El pis noble, separat per una cornisa, presenta un balcó amb base i obertura de llinda. Com a remat de l'edifici hi ha una sinuosa cornisa, la part central de la qual presenta un cercle de flors, és de forma corba i té un remat format per fulles, a cada banda d'aquest cos hi ha una balustrada.
Cal Figueres

És una casa de grans dimensions, la qual presenta com a principal característica una gran porxada de tres arcs de mig puntcompostos per dovelles de pedra. La casa presenta tres plantes. Els baixos consten de la porta d'accés a l'interior esquerra de la porxada, una sèrie de finestres rectangulars de diferents mides, i un potent contrafort. El pis principal presenta un grup de finestres amb ampit i dos balcons de barana de ferro forjat, ambdues coses distribuïdes de forma anàrquica. Les golfes presenten una sèrie de finestres d'arc de mig punt i són de recent construcció. La façana no té un parament pla sinó que presenta un bombament. A l'interior, molt modificat, encara hi es pot veure un arc de pedra.
Celler Cooperatiu de Banyeres

És compost per l'alternança de dos cossos junt amb dos magatzems. Ambdues coses (cos i magatzem) són iguals però els de l'esquerra són de construcció més recent. El cos dret, el més antic, presenta una gran portalada d'arc de mig punt, la qual té a cada costat una finestra semicircular. Una cornisa recorre tota la façana a l'alçada de la línia d'impostes de la porta i de les finestres. A la part alta hi ha tres finestres col·locades al bell mig, les quals són d'arc de mig punt i són disposades a diferent nivell. De la línia d'impostes de les esmentades finestres neix també una cornisa que recorre tota l'amplada de la façana. Rematant l'edifici hi ha una estructura lobulada composta per tres lòbuls els quals són separats per quatre pilars exempts. Sobre les finestres superiors hi ha la data de construcció (1918).