Ateneu Agrícola

El seu president actual és Jaume Esteve i Llopart. El 2008 va rebre el Premi Creu de Sant Jordi «pel paper vertebrador, impulsat per diverses generacions, d'aquest ateneu en la vida social, cultural i esportiva de la vila penedesenca i la seva comarca».
L'edifici s'inicia l'any 1908, encara en plena eufòria modernista, i s'acaba un any després. L'esperit progressista de l'entitat es veu correspost arquitectònicament amb un edifici equilibrat, on l'estil està desproveït d'elements eclèctics. L'obra es distribueix en dues plantes, amb una composició simètrica a l'única façana, en la qual sobresurt un cos central amb interessants pinacles d'ornamentació naturalista.
Caves Miró

És un edifici industrial de planta baixa i un pis. Fa xamfrà en un solar on també es troba una casa-torre de la mateixa propietat. La façana és senzilla, amb utilització d'elements clàssics, maó vista i revestiments ceràmics que fan referència a la marca i propietaris de les caves. L'obra, tant per l'època en què va ser construïda com per les seves característiques, s'inscriu dintre del corrent noucentista.
Casa de la Vila

Aquest edifici, construit entre 1896 i 1900, en substitució de l'antic ajuntament probablement de l'any 1673, és resolt amb planta baixa, principal, golfes i terrat sobre planta rectangular. El cos princicpal, centrat a la plaça, conté la torre del rellotge i l'estructura vista del campanar, de ferro forjat. El Modernisme està només intuït, hi resta encara l'encarcarement en la modulació clàssica i la constant utilització d'elements arquitectònics del període anterior.
Can Ferrer del Mas

L'edifici és en gran part edificat amb obra de maó, utilitzant sovint procediments característics de palau català, com les voltes de maó atirantades. Entre els elements més utilitzats hi ha l'arc de ferradura i els merlets de coronament piramidal que formen la tanca principal presidida per dues grans portes, d'arc de ferradura, protegides cada una per dues torres cilíndriques. Cal esmentar el claustre lleugerament rectangular format per 5 x 6 arcs de ferradura organitzats en dues plantes, amb tres palmeres interiors. Aquest claustre forjat amb biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics, conté els estris necessaris per a l'elaboració del vi, destacant especialment les tines, a la planta baixa. Hi ha diferents dates inscrites en l'edifici: l'any 1888 a una reixa forjada, l'any 1924 a una font i l'any 1925 a la capella sense culte.
Hospital Fundació Ferrer i Salles

L'Hospital Fundació Ferrer i Salles fou un hospital per a pobres com a llegat de Josep Ferrer i Sallés. Actualment és una residència d'avis gestionada per la mútua L'Aliança.
És un edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Pelegrí Torelló i amb el de Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda.
Sant Benet d'Espiells

És a prop del caseriu d'Espiells, a uns cinc quilòmetres de Sant Sadurní, en un indret de vinyes i camps. És un edifici de planta rectangular, adossat per l'absis a una masia. Té una sola nau i la porta d'accés és d'arc de mig punt format per grans dovelles radials. La volta és de canó amb l'encanyissat molt acusat, sota coberta de teula àrab a dues vessants. Damunt la nau es troba un petit campanar de planta quadrada i finestres geminades als quatre costats. La coberta és llisa, a quatre vessants. L'obra és de pedra. A l'entrada hi ha una pica beneitera.
Església de Sant Sadurní d'Anoia

L'església és al nucli més antic de la vila. A dins hi ha un conjunt de pintures murals policromes, situades a la part superior de la capella central de la capçalera i a la paret mitjana de la capella lateral dreta. Aquesta darrera, representa l'escena del Sant Sopar. Dins un interior arquitectònic i darrere una taula hi ha el Crist amb l'hòstia a les mans, i a banda i banda els deixebles situats a una distància d'ell, que està disposat formant gairebé un eix de simetria. Tots porten orla i van vestits amb túniques. La primera escena resta sense identificar, però està relacionada amb l'apoteosi de la Verge.