Sant Quintí de Mediona

P. Arquitectónico

Església de Sant Quintí

L'església parroquial correspon a la de l'antic monestir de Sant Quintí de Mediona, petit priorat benedictí dependent de Ripoll. És documentada des del 962, i el 1097 consta ja com a cel·la monàstica dependent de l'abadia benedictina de Santa Maria de Ripoll. Aquesta comunitat era formada per un o dos monjos ordenats i algun donat. La possessió fou ratificada el 1189 en ocasió d'engrandir o reestructurar el priorat. Al segle XV, però, ja no hi havia prior resident sinó tan sols un administrador. Sant Quintí s'havia convertit en una simple finca de Ripoll. El 1586 s'extingí el priorat i el papa Sixt V l'uní al capítol de la seu de Barcelona. El 1857 fou convertida en parròquia de la vila. Actualment resten alguns vestigis de les dependències monàstiques a l'edifici conegut com la Rectoria Vella. L'edifici actual és una construcció de finals del període gòtic, amb un campanar de torre a l'oest i amb decoració interior i exterior de factura moderna. Al marge de la seva estructura, no conserva cap element que recordi l'època monàstica.

Nucli antic de Sant Quintí de Mediona

El nucli antic del poble es troba conformat per una plaça i diversos carrers estrets que conserven cases força interessants. La majoria d'elles consta de planta baixa i més d'un pis, i sovint presenten galeria d'arcs a les golfes. Els portals solen ser adovellats i les finestres allindades. També són remarcables els passatges coberts amb voltes d'aresta o voltes rebaixades, al damunt dels quals s'alcen habitatges. El nucli urbà de Sant Quintí va començar a formar-se a partir del 1500. En conjunt, els edificis d'aquests carrers corresponen al segle XVI, tot i que presenten modificacions importants. Els carrers més interessants del nucli antic són el carrer de Salt, carrer Joan Sardà, carrer Prat de la Riba i carrer Pi i Margall.