Patrimonio Cultural
Església de Santa Maria
És la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931.
El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.
A l'interior, s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (1718).
Castell de Sant Martí Sarroca
Al segle X, Galí, veguer del Penedès, és el fundador de la nissaga dels Santmartí i el seu fill Guillem, ja al segle XI, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles.
Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.
El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.
Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d'aquell poble.
Cal Sogues
No es pot assegurar amb certesa l'època històrica de la masia, però segons el testimoni verbal del propietari, l'obra inicial és segurament anterior al segle XVIII i ha sofert diverses reformes en dates successives.
Masia amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. La façana està dividida en sectors per bandes verticals i horitzontals de maó, coronades per quatre arcades i centrada per un portal d'arc de mig punt adovellat i per una finestra superior de marcs, ampits i arc conopial de pedra, amb trencaaigües motllurat. Hi ha un jardí davanter tancat per un baluard que inclou un pou i edificis agrícoles annexes. Cal Sogas, dóna nom a la barriada que s'ha creat al seu entorn. En els ràfecs hi ha sanefes en ziga-zaga.
D'aquesta casa en depèn la Torre de l'aigua del Pont de Cal Sogues, que també està protegida com a bé cultural d'interès local.
És una torre de planta quadrada i alçat paral·lelepípede, construïda amb maons. Té portes a la planta baixa i finestres d'arc de mig punt al primer pis amb marcs en relleu, com a les cantonades.
Sant Joan de Lledó
Està ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera... però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera.
És una capella d'una sola nau rectangular amb una edificació lateral afegida, la sagristia, que té forma d'absis preromànic. Té contraforts laterals i absis sobrealçat, amb una finestra romànica, en època barroca. Té porta a la façana de ponent amb arquivolta i al damunt, un ull de bou calat i un campanar de cadireta refet. La capella es troba enmig de vinyes, ametllers i oliveres.
Can Lleó (Sant Martí Sarroca)
La masia de Can Lleó està situada dalt d'un turó, al costat de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i que té a banda i banda de la façana dues grans torres. A la part posterior, hi ha una galeria amb arcs de mig punt i els interiors presenten elements d'interès. El conjunt es complementa amb dependències agrícoles i un baluard. La masia va ser molt modificada durant els segles XVIII i XIX.
Can Balada
Edifici senyorial amb jardí, de planta quadrada, s’atribueix al mestre d'obra Josep Arbós, que l’aixecaria a principis del segle XX. Té amb una torratxa-mirador, com era de costum a l'època. Les portes, finestres i balconeres són d'arc rebaixat, excepte les centrals de la façana sud que formen arcs ogivals. Forma part de l'estil de l'eclecticisme.
El Centre
L'edifici del Centre fou construït l'any 1924. Fou dissenyat com a seu de la Cooperativa del Progrés d'Agricultors. És una construcció Noucentista. La façana principal, decorada amb relleus, té un cos central més elevat amb una falsa cornisa al mig i plafons cecs als flacs, cosa que li dóna un aire de sumptuós.
Actual ajuntament: Antigues escoles
L'Ajuntament ocupa el recinte, de les antigues escoles. La planta de l'edifici és simètrica, i esta format per tres naus. L'estètica de la façana respon plenament a l'esperit ordenat i equilibrat del Noucentisme. L'edifici va ser projectat l'any 1924.
