Patrimonio Cultural
Castell de Castellet
El castell de Castellet fou construït al cim d'un turó al costat d'un meandre del riu de Foix, on actualment es troba l'embassament amb el mateix nom. Aquest turó es troba al vessant penedesenc de la carena litoral que forma part de l'extrem sud-oest del conjunt muntanyós format per l'Ordal i el Garraf. Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Penedès; a l'altre extrem de la plana hi havia la fortificació de Castellvi de la Marca. S'hi albira des de la serra de Montmell fins a Montserrat.
Església romànica de Sant Esteve de Can Llopart
Antiga parroquial del poble, abans que aquest passés a dependre de l'església de Sant Pere. "S. Stephani de Castelleto" apareix esmentada ja des del segle X com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Sembla que la construcció conservada en l'actualitat es va fer posteriorment, en substitució de la primera església. L'edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada. L'església està situada És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, cimbori de planta vuitavada amb campanar, i teulada a dues vessants. Hi ha tres absis, el central dels quals és molt més gran, i té una finestra d'arc de mig punt a la part central. La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra.
Mare de Déu de Montserrat (Clariana)
El temple de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, destruïda en temps de la Guerra Civil Espanyola. L'obra va ser iniciada l'any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, i l'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymo. Hi van col·laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós (mosaic), Tomàs Bel (relleus), i Joaquim Datsira (vidrieres). Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27 de maig del 1973.
Ermita de Santa Maria de Montanyans
Situat dalt d’un turó a 195 metres d’alçada, l’edifici de factura maldestra és d'una sola nau, l’absis fou destruït per allargar l’església, i els murs laterals presenten contraforts possiblement per compensar la manca de fonaments; amb tot és destacable el portal rodó amb arquivolta i el campanar de cadireta. Es tracta d'una ermita d'una sola nau amb contraforts rectes que recorren tot el mur que s'alternen amb contraforts atalussats. Teulada de teula àrab a doble vessant i coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls. S'accedeix a l'ermita gràcies a una porta d'arc de mig punt, al damunt d'aquesta hi ha un ull de bou. En un costat té un cos adossat que podria ser l'habitatge de l'ermita.
Pont de les Masuques
És un pont d'un arc, molt baix i estret, sobre un torrent (d'Estadella) a pocs minuts, per un camí carreter, de l'església de Sant Esteve de les Massuques. Sobre el torrent d'Estadella, afluent per la dreta del riu Foix.
